cŏrollārĭum, ii, n. [id.]. I.Money paid for a garland of flowers; cf. Varr. L. L. 5, 178; Plin. 21, 2, 3, 5.—Hence, II. In gen., a gift, present, douceur, gratuity: hic tamquam festivum acroama, ne sine corollario de convivio discederet, ibidem emblemata evellenda curavit, Cic. Verr. 2, 4, 22, 49; 2, 3, 50, 118; 2, 3, 79, 184; Phaedr. 5, 7, 34; Sen. Ben. 6, 17, 1; Plin. 9, 35, 58, 120.—B.Transf., in later philos. writings, a corollary, deduction, Boeth. Consol. 3, pros. 10; 4, 3.