ŏboedĭentĭa (obed-), ae, f. [oboediens], obedience (class.). A. Of persons. 1. With gen.: servitus est oboedientia fracti animi, Cic. Par. 5, 1, 35.—2.Absol.: relinquunt enim et abiciunt oboedientiam, Cic. Off. 1, 29. 102.—B. Of bees: mira plebi circa regem oboedientia, Plin. 11, 17, 17, 52.—C. Of elephants: intellectus illis sermonis patrii et imperiorum oboedientia, Plin. 8, 1, 1, 1.