Mercâtor, pen. prod mercatôris, m. g. Aliud verbale. Hor. Cic.Euery buyer: a marchant buying and selling.Sacci mercator olentis.Iuuen. Diues mercator. Horat. Vagus mercator. Horat.
Lewis and Short: Latin dictionary
mercātor, ōris, m. [id.], a trader, merchant, esp. a wholesale dealer (opp. to caupo, a retailer; class.). I.Lit.: venalicii mercatoresque, Cic. Or. 70, 232: multi ad eos mercatores ventitant, Caes. B. G. 4, 3. —II.Transf.A.A dealer, speculator: non consules, sed mercatores provinciarum, Cic. post Red. in Sen. 4, 10.—Rarely of a petty dealer: vilis sacci mercator olentis, Juv. 14, 269.—B.A buyer, purchaser: signorum, Cic. Verr. 1, 20, 60: veneni, Juv. 13, 154.